El llop:

Abans de Lamarck:
-Teoría abans de Lamarck: (Fixisme)
El pensament occidental sempre ha
seguit, fins gairebé el segle XIX, els conceptes fixistes de la naturalesa i la
evolució. El fixisme diu que totes les especies animals han estat
creades i son inalterables de cap forma, es a dir, defensa que tots els animals
que coneixem avui en dia són exactament iguals de que quan van ser creats i que
no han patit cap canvi ni alteració. El fixisme anava acompanyat de la teoria
creacionisme, una teoria basada en el llibre del Gènesi de la Bíblia, que defensa
que Déu havia creat totes les especies, que eren inalterables i perfectament
adaptades al medi . Fins i tot van haver-hi botànics que van observar semblances
i proximitats entre les espècies animals però mai escrigueren sobre un origen
comú d’aquests animals. Las especies havien estat creades d’una forma
independent. Aquestes teories estimaven que la edat de la terra era nomes d’uns
quants milers d’anys.
La paleontologia i l’anatomia van ser
ciències que van sorgir en el segle XIX que posaven en dubte el fixisme i la
seva teoria. Això va estar causat per el descobriment de fòssils estranys que
no pertanyien a cap animal conegut i algunes relacions que tenien amb les
especies animals actuals.
George Cuvier, un gran seguidor del fixisme, va
posar fi a aquestes inquietuds que tenien els botànics de la època explicant
que la terra havia patit cataclismes com el diluvi universal que donaren a lloc a la extinció de totes
les espècies i que, més endavant, noves especies havien estat creades.
-Teoría abans de Lamarck respecte el llop
El pensament occidental sempre ha
seguit, fins gairebé el segle XIX, els conceptes fixistes de la naturalesa i la
evolució. El fixisme diu que totes les especies animals han estat
creades i son inalterables de cap forma, es a dir, defensa que tots els animals
que coneixem avui en dia són exactament iguals de que quan van ser creats i que
no han patit cap canvi ni alteració. El fixisme anava acompanyat de la teoria
creacionisme, una teoria basada en el llibre del Gènesi de la Bíblia, que defensa
que Déu havia creat totes les especies, que eren inalterables i perfectament
adaptades al medi . Fins i tot van haver-hi botànics que van observar semblances
i proximitats entre les espècies animals però mai escrigueren sobre un origen
comú d’aquests animals. Las especies havien estat creades d’una forma
independent. Aquestes teories estimaven que la edat de la terra era nomes d’uns
quants milers d’anys.
La paleontologia i l’anatomia van ser
ciències que van sorgir en el segle XIX que posaven en dubte el fixisme i la
seva teoria. Això va estar causat per el descobriment de fòssils estranys que
no pertanyien a cap animal conegut i algunes relacions que tenien amb les
especies animals actuals.
George Cuvier, un gran seguidor del fixisme, va
posar fi a aquestes inquietuds que tenien els botànics de la època explicant
que la terra havia patit cataclismes com el diluvi universal que donaren a lloc a la extinció de totes
les espècies i que, més endavant, noves especies havien estat creades.
El llop va ser creat i no ha patit cap canvi ni evolució. Sempre ha estat perfectament adaptat al medi. Es semblant al gos però el seu origen es diferent. Hi havia animals semblant als llops abans però van extingir-se a causa d’una catàstrofe natural i el llop va ser creat com molts altres per substituir-los.
En conclusió és un animal com un altre creat i preservat, perfectament adaptat i inalterat i si hi ha algun canvi serà a causa d’un cataclisme, res més.
Lamarckisme:
-Teoría de Lamarck
EL lamarckisme o transformisme va ser una teoria de la evolució proposada per Jean Baptiste
Antoine de Monet, cavaller de Lamarck.
Lamarck era un Naturalista francès (1744-1829) que va proposar la primera teoria sobre la
evolució en el seu llibre Philosophie zoològiques. Era una teoria molt avançada perquè en
aquella època no existia la teoria cel·lular ni la teoria microbiana de les malaties infeccioses.
Ell pensava que totes les especies es transformaven en altres al llarg del temps, i la seva teoria,
tot i que després va ser demostrada errònia, la va basar en 3 punts:
- Els organismes mostren una tendència cap a la complexitat, es a dir que les especies
passen de ser organismes senzill a ser altres de formes més complexes.
- L’us repetit d’un òrgan en produeix el desenvolupament. Els essers vius pateixen
canvis en el lloc del seu entorn, i es per això que obliga als essers vius a adaptarse al
medi modificant els seus òrgans, depenent de si els fan servir o si no. La funció crea
l’organ i els désus en produeix la degeneració. Es per això que els caràcters originaris
que caraterizaven els essers vius, poc a poc s’han anat canviant fins a donar lloc als
caràcters adaptatius o adquirits
- Els caràcters adquirits son heretables. Això implica que cualsevol modificació que
pateixi l’organisme induïda per l’ambient es transmetin a la descendència. Es per això
que la teoria de Lamarck també es coneix per la teoria de l’herencia dels caràcters
adquirits
-Teoría de Lamarck respecte el llop
Segons lamarck, el llop ha anat evolucionant des de fa molt de temps enrere. Al principi els
miacids (1rs canins) eren grans i pesaven molt, però van acabar extinguint-se per causa de els
canvis climàtics, que va acabar amb la seva presa principal. Aquells llops vivien en un clima
extrem fred i es per això que tenien una pell molt grossa.
Si la teoria de Lamarck fos certa, després de la mort de la seva presa principal, aquest llops haurien d’haver desenvolupat un millorat alguns òrgans del cos per tal de poder sobreviure i a més poder passar-ho de generació en generació, però no va ser així ja que es van extinguir.
Fa 2,5 milions d’anys va aparèixer un llop més gran encara, anomenat llop gegant o llop
terrible, aquest començava a semblar-se al llop que coneixem actualment. Eren molt forts i
caçaven en manada. Si algun llop hagués desenvolupat una gran força, molt robust en els seus
músculs, aquest caràcter no tindria perquè passar-se a la seva descendència, perquè tot i ser
un caràcter adquirit, no afecta als cromosomes.
El llop va continuar evolucionant fins a donar el llop abans del llop que coneixem avui dia: una
mica més petit que l’anterior, robust, amb les potes curtes, no molt ràpids ni àgils, amb el
musell llarg i la mandíbula i les dents molt fortes. Les característiques del llop també variaven
segons l’ambient on es trobava, i es per això que es van crear diferents subespècies del llop,
d’entre elles els gossos, tot adaptan-se a les necessitats que el medi els demanava, però tot
això va trigar segles en poder acomplir-se i que es pogués passar de generació en generació.
les potes davanteres, i te visió nictalope, es a dir que pot caçar dia i nit gracies a la seva visió
amb poca llum. També té un gran sentit de l’olfacte.
Darwin i Wallace:
-Teoría de Darwin i Wallace:
Darwin defensava el fet de que les
espècies no tendien a evolucionar cap a una determinada direcció, sinó que
evolucionaven respecte a una sèrie de factors: Això s’anomena selecció natural,
i es basa en que el medi selecciona els individus que tindran més possibilitats
de sobreviure per
tal de mantenir l’espècie.

Darwin va arribar a aquestes
conclusions gràcies a un viatge que va realitzar amb l’edat de 22 anys arreu
del mon observant espècies i els escrits de d’economista Thomas Malthus, que sostenia
que el creixement d’aliments era més lent que el creixement de població i per
tant es duia a terme una lluita per la supervivència; i el geòleg Charles
Lyell, que va sostenir que les característiques físiques de la terra eren fruit
de processos geològics que actuaven
durant
períodes immensos de tempos.


La teoria sobre la selecció natural es
basava en tres principis bàsics:
-La lluita per la supervivència entre
els organismes

Ja
que tots els animals tenen una gran capacitat reproductiva, si tots els individus
es reproduïssin , la població creixeria exponencialment, i això resultaria en
una lluita entre molts individus per aconseguir els pocs aliments que es troben
en la natura (Thomas Malthus va ajudar a fundar aquest principi)
-Variabilitat entre els individus d’una
mateixa espècie
Ja
que tots els individus d’una espècie son diferents entre ells, tant de mida,
color....
-Selecció del medi
Els
individus amb una variació avantatjosa tindran més probabilitats de sobreviure
respecte als que es troben en desavantatge.
D’aquesta manera les espècies van canviant
lentament per tal d’adaptar-se al medi i assegurar la supervivència.
-Teoría de Darwin i Wallace respecte el llop:
El llop s’ha anat
adaptat al llarg del temps evolucionant, i ha passat de ser un animal petit i dèbil
fins al llop que es coneix avui en dia.
El llop es una
animal que existeix des de la prehistòria, farà uns 2.5 milions d’anys, i per
aquells temps, tenien que sobreviure amb animals molt grans i ferotges, per
tant el llop va ser un animal molt gran, de molt pes, però aquesta espècie es
va extingir degut a un canvi climàtic, ja que tenien molt pel i la pell molt
espessa, i al incrementar el calor, no es van poder adaptar al medi i es van
acabar extingint, també va provocar la extinció, la desaparició de les seves
preses principals (petits mamífers...).El llop comú es va extingir gairebé per
complet, però alguns descendents es varen poder adaptar i van evolucionar; el
resultat que es va donar al cap del temps va ser el canis dirus, un animal més
robust i fort que caçava animals poc àgils i lents; tenia una boca realment
gran i unes llargues dents tant per poder caçar com
per defensar-se i protegir
el menjar. Tenia un pelatge menys espès però més fort.

El llop actual és
un animal social que caça en manada. Algunes de les característiques que han
evolucionat són un cinquè dit a les potes per tal de poder enfilar-se per pedres,
roques....i atrapar millor a les preses. També han conservat una meravellosa
visió nocturna que els ha permès caçar de nit
aprofitant el descans dels altres
animals.

Neodarwinisme:
-Teoría del Neodarwinisme
clàssic i la teoria genètica de Mendel. Es basa en 2 conceptes principals, les mutacions i la
recombinació. Són dos processos de la variabilitat genètica.
CARACTERISTIQUES:
-La selecció natural actua sobre la variabilitat genètica.
-La selecció natural condueix a canvis en el conjunt dels al·lels d’una població.
-Evoluciona la població no els individus, és a dir, evoluciona un grup d’individus de la mateixa
espècie, no un individu concret. Aquesta població, es poden encreuar entre ells, ja que són la
mateixa espècie i donen lloc a descendències fèrtils.
-Evolucionen d’una manera gradual: evolucionen a partir de petits canvis, però el procés
perquè aparegui una nova espècie és molt llarg. GRADUALISME
-Si en una població arriben a ser espècies diferents d’unes altres, és a causa de l’aïllament
entre ells.

-Teoría del Neodarwinisme respecte el llop
Tan vasta distribució ha permès l'aparició de diferents subespecies.
S'han descrit més de 50 subespècies de llop, en que no tots són iguals, es diferencien
en la mida, color i longitud del pelatge o proporcions del morro o les orelles.
Aquests canvis, es produeixen naturalment (clima, ambient, aliment…)
Fa anys, els llops prehistòrics.
Caracteristiques: pesat i gran, aquesta espècie de llop, es van extingir a causa dels
canvis climàtics que es patien. Tenien un abric de pell gruixut per protegir el seu cos.
Clima: freds extrems.
Llop terrible:
Característiques: llop gegant, eren animals socials
Aliment: vivien i caçaven en rajada.
Més tard va existir l’espècie, canis dirus.
Canvis físics: més robust i les seves potes proporcionalment curtes, per tant no era un
gran corredor. El morro era llarg, les mandíbules amb dents gruixudes i fortes capaces
de triturar ossos.
Aliment: caçava animals poc àgils, ferits o malalts i que sovint s'alimentava de
carronya.
Llop actual:
Canvis físics: potes posteriors més llargues, un cinquè dit vestigial.
Aliment: cacen tant de dia com de nit gràcies al seu agudíssim sentit de l'olfacte i la
seva visió nictálope, per poca llum.
En una població de llops, els individus presenten canvis o variacions, un amb potes
més llargues que altres, una mida més gran ...
Generació darrere generació, a poc a poc, les espècies van canviant d’una manera
continuada i gradual, entre la població de llops seran més abundants els de dents
grans i gruixudes, potes més llargues i una capa gruixuda de pell per protegir-se del
fred.